Per simplificar-ho, tot el que compon aquest disc és pur amor: belles melodies, cançons com si fossin calaixos, guitarres que envaeixen. A la fàbrica Crumble li encanten els collages emocionants i sempre s'amaga un riff inesperat al final d’una cançó que no demanava tant.
L’art del collage, de fet, no és fàcil en la música i es necessita un cert talent per reunir amb fluïdesa idees que a primera vista poden semblar dispars. Aquí és on destaquen els de Toulouse i demostren la seva capacitat per excel·lir en aquest exercici per crear grans cançons. Tants viatges elegants que brillen tant per les seves maneres d’experimentar com per la seva consistència.
Així l'àlbum es descobreix amb delit. Amb cada nova pista, ens preguntem quina salsa ens menjarem i quina gran idea del grup sortirà de nou del capell. Quin riff sortirà de l’abisme per violar una cançó innocent. La creativitat demostrada a les dotze pistes de "Darling Limonade" desperta curiositat des de la primera escolta. En acabar-lo, ja sabem que esteim davant d’un gran disc i quin serà el paisatge sonor dels nostres propers mesos.
Afegiu-hi grans influències Grandaddy (veus lleugeres i dolces, grans guitarres, com a "Walter is Dead", que sembla composta pels californians) i Pixies (els cruels riffs de "Follow Me Jack" i "Radio Star") i la barreja és fabulosa.
Les fonts d’inspiració són presents, però mai aclaparadores, i el caràcter de la banda hi és, aconseguint digerir les seves influències amb mestratge per escriure el seu propi camí.
Però la potència sonora no és l’únic recurs del grup, com ho demostra la punyent “Gooseberry Trees”, un bonic viatge agredolç. Així, el grup alterna cançons populars suaus i girs de sonoritat sorprenents sempre impecables i, s'entén, de vegades tot això dins de la mateixa cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada