dimarts, 12 de gener de 2010

The Playmates. Long sweet dream


En el repàs d’avui he posat un vinil del 86 que feia temps que no escoltava, Long Sweet Dreams dels suecs Playmates, i que us recomano encaridament.
El disc el componen 8 temes, molt èpics i replets de precioses guitarres, i grans melodies, però on la guitarra de 12 cordes és la gran protagonista i els sons preponderants ens recorden l'estil de Byrds, adornats de l'entusiame i la vitalitat del garatge americà, encara que el disc no sona de cap moment a garatge.
Però molt millor que els meus comentaris us vull enganxar els que he trobat al blog de pepsounds. És quasi tan recomanable la seva lectura com la seva audició.

Playmates - Long Sweet Dreams

Una cinta de "mesclats" et pot descobrir moltes coses. Una sola cançó d'un recopilatori, et pot guiar cap a llocs on no havies estat abans, o a conèixer discos que probablement en la vida hauries conegut. És el que em va passar un cop amb una de les moltes cintes que m'ha enregistrat el meu amic Edgar. Va ser escoltar Wasted Years de Playmates i no vaig poder aturar fins a aconseguir el seu LP, Long Sweet Dreams. Per parlar d'aquesta joia de disc, ningú millor que la persona que el me va descobrir, que amablement m'ha escrit el que per a ell significa aquest disc:

La tardor ha arribat i amb ell els alts i baixos que acompanyen cada canvi climàtic. És en aquesta època quan fem examen de tot allò que ha ocorregut en el curs passat, ens plantejam nous reptes i ens penedim de coses realitzades.Des de fa molts anys, en aquest temps sempre sona en el meu tocadiscos un plàstic negre que, des de l'instant en què va entrar per la porta de casa dels meus pares, es va convertir en un clàssic. Un disc que per a mi és un fidel reflex dels desnivells vitals que patim tots aquells que som massa ”orgànics”. Estic parlant de l'àlbum dels suecs Playmates titulat Long Sweet Dreams.Editat per la independent britànica What Goes On Records l'any 86 (un any i una època en què el que imperava eren els pèls embullats, els pantalons cenyits i les botes de punta...), i enregistrat sota la producció dels australians Alan Thorne i Rob Younger, aquests cinc nois van parir un disc ple de melodies delirants capaces d'estremir al més dur de cor.Cançons que t'entristeixen i t'alegren una darrere una altra, sota el so omnipresent de les guitarres de dotze cordes, dels cors i de les veus doblades. Un disc en què es van succeint emocions positives o negatives, en funció del significat que cadascun doni a les seves cançons. Un disc amb personalitat, amb vida pròpia, amb passió, amb dolçor, amb amargor, amb fred i amb calor.A nivell personal, cada vegada que l'escolt em vaig deixant portar de la mà per cadascuna d'elles, amb més o menys enteresa, fins a arribar a la seva cara B i, concretament, al tema titulat Wasted Years, una cançó que em desfà per complet, fa que aflorin les meves misèries i que plori m'ofegui i desfogui, i torni a ressorgir com el Fènix.Una poesia que brilla amb llum pròpia sobre la resta de les altres set que componen aquest disc, i que et farà arribar al cel si ets dels que es desenganxen de la terra i s'imaginen un món paral·lel a la seva mesura, envoltat dels qui estimem i fent el que volem. Sí, sé que sona a tòpic hippie però és el que em transmet, i tal com ho sento us ho compto sense vergonya ni por al ridícul, ja que qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat caurà rendit davant aquest tros d'himne...Un poema ple de canvis de temps, de veus, de guitarres netes, d'il·lusió, de tristesa, de vida....de POP.There is Rain gonna fall tonight and the Smile on her/his face turned out to be hatred. She/he whished that she/he was strong´cause in days of winter, the nights are long. You think you paid the price but a cheaper way is hard to findSi et van agradar els Infidels, t'agradaran Playmates, és la seva contrapartida Pop. Deixa't portar per ells, gaudeix, agraeix i aprofita les oportunitats que la vida et dóna.Gràcies a Power Pep per permetre'm, exterioritzar això i perdó a ell i a vosaltres per no ser gaire concret i parlar de generalitats. Estic segur que hi ha mil discos que us comuniquen el mateix que a mi aquest, però aquesta vegada he estat jo l'elegit per expressar-se. Feu-me cas, si el teniu donau-li un repàs i si no cerqueu-lo...m'ho agraireu....Ens veiem, aquí, alla o on sigui....Sempre el vostre Edgar.
Gràcies Edgar.





MICHAEL KARLSTRÖM: vocalista / RICHARD STENLUND: 6 i 12 cordes de guitarra, veu en "Need Somebody" & "Wasted Years" & cors / JÖRGEN HOLMBERG: guitarres de 12 cordes / UNGER ÂKE: baix / EKSTRÖM de BJÖRN: bateria

Pistes:
Remember / Fini, Fini Day / Someone To Save / Need Somebody / Days After Tomorrow /
Wasted Years / White is White / (Shall We) Face The Light


Cap comentari: