Encara que no sigui la norma en aquest blog, donarem veu avui a Súper Gegant, en Claudi, en Miquel i en Marcel que han publicat aquest disc gran després de polir-lo durant hores i hores de tasca a l'estudi de gravació. Un treball difícil d'etiquetar, a moments sona shoegazer, a moments, pop a moments, rock... però sempre mantenint un nivell de composició per sobre de la mitjana. Per ser la primera entrada d'un disc en català us ben assegur que val la pena.
, el primer disc de Súper Gegant, ha costat 33 anys de fer. Almenys això és el que li agrada dir al Claudi, cantant i guitarrista. És el treball d'una vida. Hores i hores de polir cançons en un local d'assaig. De no estar mai prou convençuts que el que feien era prou bo o prou definitiu com perquè pogués veure la llum. De no escoltar les súpliques insistents d'amics i coneguts perquè decidissin que el món no només havia de tenir el dret a escoltar-los, sinó el privilegi. També us puc dir el que no sé. Perquè jo no en sé de música. I no tinc necessitat de donar-me-les d'entés. Però ho puc provar. “Camina i oblida” sona a My Bloody Valentine, a Yo La Tengo, a Los Planetas i a The Jesus and Mary Chain. Sona a ràbia adolescent madurada. I a crits d'angoixa que s'obren pas entre capes de guitarres, i moments de llum. Perquè hi ha llum entre les ombres. Perquè sense llum no hi ha ombres. I per fi el disc ha vist la llum i ens permet perseguir a tots la seva ombra.> [Pau Escribano]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada