divendres, 21 de desembre de 2012

MOTEL BEDS. Dumb Gold






“Dumb gold” és ja el quart àlbum del Motel Beds. Una banda de Dayton (Ohio) que va traient disc rere disc fent el mateix tipus de treball, un treball atemporal on poden trobar influències de grups de deferits èpoques. Des dels Flaming Groovies, els Plimsouls, els Big Star fins i tot dels primers Pink Floyd amb el geni visionari de Syd Barret. En les seves composicions podem trobar detalls de power-pop, de garatge, harmonies sixties que fan que a cada peça hi vagis trobant algun detall que t'enganxi.

El cantant PJ Paslosky sona tal com escoltava en les emisores AM de la seva infantesa, Ian Kaplan a la bateria imprimeix sempre un ritme psico -cinètic, les dues guitarres, Tommy Cooper i Darryl Robbins mantenen el ritme sense arestes travessat a moments per riffs contagiosos. El baixista Tod Weidner, la darrere incorporació a la banda, amb el seu recolzament a les veus i el seu joc fluid d'harmonies ha elevat notòriament el nivell global del grup.
Cada cançó del disc ofereix alguna cosa de nou i de diferent. La qualitat és suficientment elevada i uniforme com per no descartar cap de les composicions. És un treball que es pot escoltar de dalt a baix sense trobar cap peça que baixi de nivell, com solia passar a treballs de grups mítics. L'àlbum suggereix una intrigant mescla d'innocència infantil i de temes per adults cosa que fa pensar que les ànimes dels membres del grup circulen per carrerons estrets i laberíntics.
Dumb Gold és una gran passa endavant per aquest grup una passa que els pot engegar una carrera cap a un altre status, encara que, repassat la seva trajectòria, és molt possible que això no passi.




2 comentaris:

Jorge ha dit...

Que grandes son, Damià!!
Feliz Navidad!!
Bon Nadal!!

Damià Boscana ha dit...

Efectivamente, han pasado a ser una de mis referencia actuales!
Feliz Navidad, Jorge!